Info web

castellano

La recerca i producció de Les caixes xineses ha generat una vasta documentació, que ha estat digitalitzada i indexada amb l’objectiu de visualitzar una cartografia expandida de l’arxiu complet, i una proposta de lectura a partir d’un model de mapa conceptual dinàmic. La navegació s’organitza circularment per nodes, apel·lant a una manera de veure no tant lineal o jeràrquica, sinó com una base de dades relacional. Una manera d’entendre la recerca artística com un mètode de coneixement a través de l’experiència, construïda per capes i acumulacions, moviments creuats i continguts heterogenis.
Els nodes s’agrupen en les següents categories:

Dafen: marc contextual d’un eix principal del treball. Ens desplacem a Oil Painting Village, focus productor de rèpliques d’obres mestres de la pintura universal que proveeix al consum mundial d’aquests productes. Un lloc paradigmàtic en el qual conflueix l’imaginari de la fàbrica xinesa de la còpia i la pintura a l’oli com a singularitat; la seva imatge especular és el nostre àmbit d’exploració del concepte de còpia i del constructe Made in Xina en l’imaginari cultural occidental. Esquematitzem la categorització històrica de la pintura d’exportació, situant els seus antecedents en la producció artesanal i artística de la indústria de Cantó a partir del segle XVII, on es localitza l’origen del creixent consum d’objectes xinesos a Occident. Una demanda de pintura comercial sostinguda en el temps, que conclou en l’actualitat en Dafen Oil Painting Village.

Arxiu Post-it: ens traslladem al passat per fer ús d’un episodi de la nostra història recent –la pèrdua i destrucció del patrimoni durant la Guerra Civil espanyola–, que ens vam proposar reactivar en el present. Usem els arxius en mode post-it o reposicionable, recuperant excedents de la història que van passar desapercebuts: unes pintures perdudes en la guerra, són el segon eix narratiu sobre el qual ha pivotat el projecte. Ens centrem en els fons documentals de dues col·leccions d’entitat pública que van jugar un paper fonamental en aquella època: el Museu del Prado i el MNAC.

Fakes: seleccionades les obres, compilem referents per reproduir una còpia plausible dels originals perduts, i viatgem de nou a Dafen Oil Paintig Village, on els pintors copistes entren a formar part de la nostra ficció patrimonial.

El museu desbordat: un encadenament de relacions i el final d’un recorregut. Del paradigma de la producció massiva d’imitacions de baix cost de prominents obres artístiques, ens traslladem al museu: representació hegemònica dels valors estètics, culturals i patrimonials. Examinem la seva ideologia i ordenament, buscant alguna fissura per la qual infiltrar-nos i provocar un transvasament: reincorporar a l’interior la vida social dels seus objectes. Ens qüestionem la condició de la còpia en entrar al dispositiu museal, els objectes “emmarcats” en el seu interior adquireixen significat i valor; fins i tot els objectes banals, ready-mades, facsímils o falsificacions. Les institucions han contingut des dels seus orígens mistificacions, que actualment són explorades, instrumentalitzades i incorporades als discursos museístics. Les imitacions xineses de tot tipus són un negoci lucratiu en els circuits de la pirateria i una estratègia comercial, una cultura basada en l’apropiació que privilegia la còpia per sobre de l’original. Assimilem les còpies xineses per recrear els esdeveniments del passat i produir un efecte de versemblança: un camuflatge per entrar per una bretxa del museu.

Docuficció: una narració audiovisual que fa ús de la idea de ficció i documental, dues nocions contraposades. El projecte és una història situada en els límits entre el real i el fictici, una unió de llocs i temps allunyats dirigida a produir un trompe-l’oeil sobre la recuperació de suposades antigues pintures. Reinterpretem el making-of de la producció de les pintures en Dafen al fil conductor de la història, incorporant als pintors sumits en la dicotomia de pintar una còpia original.

Montse Carreño i Raquel Muñoz: alibilist.net
Programació i disseny web: Pau Artigas – tallerestampa.com

Amb el suport del Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya:

cultura_h3